1. n dit, dit anular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. n assut, bagant, barratge, contenció, contradic, enterrossament, escullera, fesa, malecó (castellanisme), mur, portó, presa, resclosa, rompent, tallador, talladora, terraplè, trencall, trencaonades, trencaones

1. n dit anular, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. adj anomenat anomenada, denominat denominada, designat designada

1. v advertir, afirmar, anunciar, apuntar, articular, assegurar, assenyalar, asserir, asseverar, aventurar, comunicar, confirmar, considerar, contar, declamar, declarar, emetre, enunciar, exhalar, explicar, exposar, expressar, fer, fer saber, formular, manifestar, narrar, notar, observar, opinar, parlar, proclamar, proferir, pronunciar, referir, relatar, sostenir, verbalitzar

2. v acientar, advertir, anunciar, assabentar, assenyalar, avisar, bufar a l’orella, compartir, comunicar, declarar, donar a conèixer, donar part, donar raó, ennovar, expressar, fer avinent, fer entenent, fer pensar, fer present, fer sabedor, fer saber, indicar, informar, intimar, manifestar, notificar, participar, posar al corrent, posar en antecedents, recordar, significar, tenir al corrent, transmetre

3. v adduir, al·ludir, anomenar, citar, eixir a col·lació, eixir a rogle, esmentar, fer referència, mencionar, portar a col·lació, posar en escena, posar sobre la taula, recórrer, referenciar, referir-se, retraure, retreure, sortir a col·lació, traure a col·lació, traure a escena, traure a rogle, treure a col·lació, treure a escena, treure a rotlle

4. v arbitrar, concloure, decidir, decretar, deliberar, determinar, dictaminar, dictar, disposar, establir, estipular, fer caure la balança, fer la balançada, formular, judicar, jutjar, ordenar, prescriure, promulgar, pronunciar, resoldre, sentenciar

5. v articular, confegir, declamar, emetre, enunciar, frasejar, llegir, lletrejar, pronunciar, recitar, sil·labejar, vocalitzar

6. v anomenar, batejar, denominar, designar, etiquetar, motejar, posar nom, qualificar, sobrenomenar, titllar, apellar (antic)

7. v afluixar, amollar, deixar anar, despenjar-se (amb un comentari), engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

8. v buidar el pap, cantar, confessar, declarar, delatar, desbotar, manifestar

9. v comentar (ús impropi)

1. n absurditat, acudit, atzagaiada, broma, eixida, estirabec, estirabot, extravagància, facècia, feta, folga, gag (anglès), gràcia, humorada, ocurrència, pensada, plasenteria, sortida, verba, xanxa, conya (col·loquial)

2. n aforisme, apotegma, epigrama, expressió, frase, locució, màxima, parèmia, pensament, proverbi, refrany, sentència

1. v atiranyar, avançar, camejar, caminar, carregar-se les cames a coll, circular, deambular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, peonar, pernejar, recórrer, rodar, rondar, transitar, trescar, trotar, vagar, viatjar, nannar (infantil)

2. v allargar-se, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

3. v adir-se, casar, convenir, correspondre, encaixar, escaure, harmonitzar, lligar, quadrar

4. v funcionar, guixar, marxar, rutllar, tirar, carburar (col·loquial)

5. v conduir, dur, menar, portar

6. v dur, portar, vestir

1. v anar (col·loquial), anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. n calder, caldera, caldereta, calderó, calderona, cassola, lleixivadora, marmita, olla, perola, recipient, tupí, tupina

1. v adonar-se, advertir, apercebre, apercebre’s, atalaiar-se, calar, capir, clissar, comprendre, conèixer, constatar, copsar, endevinar, entendre, fer-se càrrec, filar, fixar-se, galivar, lligar caps, llucar, notar, obrir els ulls, remarcar, reparar, ullar

2. v albirar, ataüllar, clissar, descobrir, destriar, discernir, distingir, encertar, endevinar, entrellucar, entreveure, filar, filustrar, galivar, guipar, llambregar, llosquejar, percebre, reveure, trobar

3. v analitzar, considerar, esguardar, esplugar, examinar, mirar, observar, parar esment, prendre en consideració, reconèixer, reparar, tenir en compte, tenir en consideració

4. v assajar, fer per manera de, intentar, mirar, pretendre, procurar, provar, temptar, tractar, voler

5. v admirar, contemplar, fitar, mirar, observar, ullar, visionar, visurar

6. v contemplar, presenciar

7. v freqüentar, visitar

1. v (seguit d’infinitiu) anar per, dirigir-se a, estar a punt de

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. n emmascara, estalzí, mascarada, sutge, sutja, taca

2. n deshonor, deshonra, màcula, pecat, taca, tatxa

1. n calder, caldera, caldereta, calderó, calderona, lleixivadora, marmita, olla, perol, perola, recipient, tupí, tupina

2. n cassoleta, greala, greixonera, llauna, pot, rostidora

3. n (castellers) acotxador acotxadora, aixecador aixecadora, cassoleta

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v afluir, agomboiar-se, ajuntar-se, aplegar-se, coincidir, comboiar-se, concórrer, confluir, reunir-se, trobar-se

2. v conferenciar, deliberar, entrevistar-se, reunir-se, trobar-se

3. v contemplar-se, emmirallar-se, espillar-se, mirar-se

4. v estar, ressentir-se, sentir-se, trobar-se

1. ij vejam, aviam (col·loquial), a vore (col·loquial)

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj d’ençà que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj com, pel fet que, sent així que

1. n per diem (llatí), dieta, emoluments, estipendi, extra, gratificació, guany, honoraris, jornal, lloga, mensualitat, mes, mesada, nòmina, paga, plus, prima, propina, recompensa, remuneració, retribució, salari, setmanada, sobresou, soldada, sou, viàtic

1. n (dit) polze

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (seguit d’infinitiu) anar a, dirigir-se a, estar a punt de

1. v caure malalt, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v acomiadar, acomiadar-se, despedir (DNV), dir adéu (ort. pre-2017), donar comiat, prendre comiat, saludar

1. v dir adéu (ort. pre-2017), acomiadar, acomiadar-se, despedir (DNV), dir adeu, donar comiat, prendre comiat, saludar

1. v agitar, baquetejar, batre, batzegar, bellugar, brandar, brandejar, brandir, espolsar, fer sotracs, moure, posticar, regirar, remenar, remoure, sacsar, sacsejar, somoure, sotragar, sotraguejar, trontollar, ventar

1. v acceptar, allerar, aprovar, assentir, atorgar, autoritzar, beneir, consentir, donar carta blanca, donar llum verda, donar via lliure, pegar la cabotada, permetre

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. conj a menys que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj a menys que, fora que, llevat que, si doncs no

1. conj a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj (causal) car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj ans, ans al contrari, sinó

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, valga que

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho

1. loc així, així doncs, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc ben cert que, bé prou que, és clar que

1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita

1. adj abusiu abusiva, boig boja, demesiat demesiada, desaforat desaforada, descompassat descompassada, descomunal, desenraonat desenraonada, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, ditiràmbic ditiràmbica, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, excessiu excessiva, exorbitant, extraordinari extraordinària, extremat extremada, extremós extremosa, fabulós fabulosa, fora del comú, fora de mida, fora mesura, gros grossa, hiperbòlic hiperbòlica, immoderat immoderada, immòdic immòdica, incontinent, intemperant, sobreabundant, superabundant, ultrancer ultrancera, descominal (antic)

1. v amplejar, anar ample, anar balder, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v connotar, denotar, designar, donar a entendre, expressar, indicar, mostrar, revelar, ser senyal, significar, simbolitzar, traspuar

2. v comportar, connotar, implicar, representar, significar, suposar

1. v aguantar, aguantar el xàfec, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

3. v atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar avant, tirar endavant

1. v cantar missa (la primera d’un sacerdot), missar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v parlar de tu, tractar de tu, tutejar, tuejar (antic)

1. v afectar, aparençar, aparentar, dissimular, fer comèdia, fer com si, fer creure, fer el paper, fer el paperot, fer semblant, fer teatre, figurar, fingir, pintar la cigonya, posar-se la màscara, posturejar, simular

2. v atraure, atreure, cabdellar, convèncer, convertir, inclinar, inflar el cap, omplir el cap, persuadir, menjar el coco (col·loquial), menjar l’olla (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

3. v alçar el vol, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

4. v agonitzar, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

5. v consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, passar avall, perdre’s, volatilitzar-se

6. v abandonar, desterrar-se, emigrar, exiliar-se, expatriar-se, migrar, partir, transmigrar ‖ ANTÒNIMS: repatriar-se

7. v eixir, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar, sortir

8. v desplaçar-se, mudar-se, traslladar-se

1. v (ser pobre) anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. ij eh, no, oi

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, de la mateixa manera que

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé

1. n dit, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. n dit, dit anular, dit auricular, hàl·lux, índex, polze

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que fa furor

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

2. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir el nom del porc, dir la lliçó del bacó, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v amplejar, anar balder, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v antecedir, precedir

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v anar a dormir, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar a jóc (ort. pre-2017), anar a dormir, anar a joc, anar a la joca

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. v anar errat de comptes, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v aguantar, allargassar-se, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar, viure

1. v dir el cor (una cosa), adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir

1. v afonar-se, enfonsar-se, fer aigües

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv a dir veritat, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. ij calla, calleu, moixoni, mut, mut i callosa, mutis, muts, muts i a la gàbia, silenci, xit, xst, xut

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj després que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj des que

1. conj a menys que, fora que, si doncs no, tret que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc tot això que, tot allò que, totes les coses que, tot quant

1. adj boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v anar d’un pèl, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar de cul (col·loquial), anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca

1. v (riure molt) baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure pels colzes, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v freqüentar, ser assidu

1. v dir la seua, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar

2. v dir la seua, expressar-se, manifestar-se, opinar

1. v anar a espai, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v dir la seva, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar

2. v dir la seva, expressar-se, manifestar-se, opinar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v amplejar, anar ample, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar

1. v anar de calces, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v anar a la idea, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar fent, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

1. v concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar els punts sobre les is, posar les coses al seu lloc, precisar, puntualitzar

1. v arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v anar de verbes, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v buidar el pap, desbotar, desbrafar-se, desfogar-se, donar pas, engegar, esbravar-se, esclafir, escopir, esplaiar-se, etzibar, exterioritzar, renegar

2. v alliberar, amollar, desamarrar, desempresonar, desencadenar, desendogalar, desengrillonar, desfermar, deslligar, deslliurar, excarcerar, soltar

3. v afluixar, amollar, despenjar-se (amb un comentari), dir, engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar

4. v amollar, aviar, despatxar, engegar, llançar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el cap, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. adv especialment, fonamentalment, oimés, per damunt de tot, principalment, sobretot

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij menteixo

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj com, com que, sent així que

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj en la mesura que, en la proporció que, en quant

1. conj acabat que

1. conj amb tot i que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc ben cert que, bé prou que, prou que

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc anar al punt, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. n bum-bum, diendes, el dir de la gent, enraonies, parleries, rumors, rum-rum, veus volanderes

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que arrasa

1. v agafar fums, alçar la cresta, altivar-se, bafanejar, blasonar, bombar-se, bravejar, bufar, bufar en caldo gelat, creure’s, desvanir-se, donar-se importància, donar-se olla, enfaristolar-se, engallar-se, engallir-se, engreixar-se, enorgullar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, entonar-se, envanir-se, estarrufar-se, estirar-se, estufarrar-se, estufar-se, fer bocades, fer el gran, fer els gegants, fer ostentació, fer-se l’interessant, fer ufana, gloriar-se, gloriejar-se, infatuar-se, inflar-se, jactar-se, picar-se, presumir, tirar-se befes, traure el flato, traure el rot, ufanar-se, ufanejar, unflar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, bufar-se (col·loquial), fer el maco (col·loquial), gabar-se (antic), ser un pet bufat (col·loquial)

2. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, entrar pels ulls, fer-se remarcar, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

3. v cridar l’atenció, donar la nota, donar-se importància, donar-se to, faronejar, fer el mec, fer el merda, fer el tifa, fer goma, fer-se notar, gallejar

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v anyellar (l’ovella), bessonar, cabridar (la cabra), cadellar (la gossa), concebre, conillar (la conilla), corderar (l’ovella), deslliurar, donar a llum, fer, gatinar (la gata), gorrinar (la truja), infantar, parir, parterejar, pollinar (l’egua), porcellar (la truja), portar al món, quissoiar (la gossa), recordinar (ovella o cabra), vedellar (la vaca), xaiar (l’ovella), desocupar (col·loquial), fillar (antic)

1. v alternar, atandar, canviar, fer la bàscula, fer torns, intercanviar, rellevar, remudar, substituir, succeir

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar aigua avall, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v delatar, descobrir, ensenyar l’orella, evidenciar, indicar, mostrar, no saber dissimular, revelar, traduir, trair, traslluir

1. v anar alerta, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v arriscar-se, fer un vaitot, jugar-s’ho tot, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, posar-ho tot sobre una carta

1. v florejar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v afalagar, anar darrere, cortejar, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya

1. v missar, oir missa

2. v no tenir retop, ser irrebatible

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v acordar, amistar-se, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar a petar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial)

1. v ambicionar, anar a la saga, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

2. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

3. v afalagar, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v mentir, mentir pel coll, mentir per la gola

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj mentre

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. conj atès que, considerant que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. loc tot allò que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc anar al pèl, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat

1. loc tot això que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc estar en un compromís, estar en un destret, veure’s negre, veure-se’n un bull

1. loc bé prou que, és clar que, prou que

1. v blasfemar, blastomar, cagar-se en (vulgar), flastomar, imprecar, jurar, maleir, renegar

1. v afeblir, anar a menys, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v anar de copes, anar de parranda, eixir, sortir

1. v dir disbarats, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. v no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v anar de callada, caure pel seu propi pes, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v anar de verbes, dir per dir, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar, muntar a cavall

1. v anar de marxa, anar de parranda, eixir, sortir

1. v absentar-se, faltar, fer campana, fer el salt, fer fotja, fer fugina, fer pila, fer safrà, fer toris, no assistir, salar, saltar, pelar-se (col·loquial)

1. v al·lucinar

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir

1. v beure de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure la padrina, veure les estrelles

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca

1. v anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v cridar a l’ordre, fer llaurar dret, fer quadrar

1. v dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv a dir cert, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

2. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a condició que, amb el benentès que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj (causal) atès que, car, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj com, com que, pel fet que

1. conj no... excepte, no... sinó, tan solament, tan sols

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, rasca que rasca

1. loc estar en un compromís, estar en un destret, veure’s verd, veure-se’n un bull

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. n possibilisme, pragmatisme, realisme

1. adj balbuç balbuça, balbucient, botijós botijosa, botillós botillosa, disfèmic, embudaire, embuder embudera, farfallós farfallosa, quec queca, tartamut tartamuda, xafallós xafallosa, piulo (col·loquial)

1. v abominar, anatematitzar, avorrir, condemnar, desaprovar, detestar, dur a l’ull, estar confitat, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, execrar, maleir, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure ni en pintura, odiar, reprovar, repudiar, tenir aversió, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir quimera ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v abanderar, administrar, capitanejar, comandar, conduir, coordinar, dirigir, encapçalar, gestionar, governar, liderar, manar, menar, organitzar, pilotar, presidir, regentar, regir

1. v anar de calces, anar de cos, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar llampat, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. v anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a la que salta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, vigilar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure-les a venir, veure venir

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar llampat, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v befar, bromejar, fer broma, fer burla, ironitzar, trufejar, verbejar, xanxejar, fer cagarel·la (col·loquial)

2. v dir per dir, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar

1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, segar les esperances, treure del cap

1. v ambicionar, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

1. v (estar borratxo) anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v anar a dormir, anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017)

1. v amprar, emmanllevar, emprar, fer-se prestar, fer un emprèstit, manllevar

1. v baixar, caure, davallar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

1. adv a la traça, aparentment, pel que es veu, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv allà on, a on, on

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. adv a la traça, aparentment, pel que sembla, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, una vegada, una volta, un cop

1. conj amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj encara com que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir-ho, vull dir

1. loc digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. loc no fora cas que, no siga cas que

1. n aspecte, concepte, criteri, judici, juí, opinió, parer, perspectiva, prisma, punt de vista, respecte, vessant (m)

1. adj/n alienat alienada, boig boja, com un cabàs de gats, dement, desequilibrat desequilibrada, foll folla, grillat grillada, guillat guillada, insà insana, llampat llampada, maníac maníaca, orat orada, pertorbat pertorbada, psicòpata, sonat sonada, tocat de l’ala tocada de l’ala, tocat del bolet tocada del bolet, trastocat trastocada, trastornat trastornada, al·lucinat al·lucinada (col·loquial), com una gàbia (col·loquial), gàbia (col·loquial), pirat pirada (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), tronat tronada (col·loquial), volat volada (col·loquial), xalat xalada (col·loquial)

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, que surt a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v estar molt bé, tenir cara i ulls

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir-ne una de fresca, dir quants en fan quinze

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v anar de morros per terra, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar-se’n la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v caure pel seu propi pes, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

2. v anar de bòlit, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

3. v caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v acaçar, acuitar, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj així que, a penes, bon punt, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, i bo que, sort que, valga que

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, sona que sona

1. loc no fora cas que, no fos cas que

1. loc no fos cas que, no siga cas que

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

2. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. loc nyic-i-nyac, rasca que rasca, sona que sona

1. n (dit) hàl·lux

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v acceptar, prendre’s bé, prendre’s les coses tal com són

1. v anar de copes, anar de marxa, eixir, sortir

1. v anar a espetegar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a petar (col·loquial)

1. v cantar les veritats, dir-ne una de fresca, dir quants en fan quinze, dir quatre mots

1. v anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

2. v afonar-se, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, esmarrar-se, extraviar-se, fer marrada, marrar, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure les estrelles

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la mateixa manera que, igual que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj en la proporció que, en quant, en tant que

2. conj en la proporció que, tant com

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, tant de bo

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc bon profit, bon profit us faci

1. n bum-bum, diendes, el què diran, enraonies, parleries, rumors, rum-rum, veus volanderes

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, que ix a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blanca, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v emmirallar-se, identificar-se, imitar, mirar-se en l’espill, prendre espill, prendre exemple, seguir els passos, seguir l’exemple

1. v eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v guiar, obrir camí, obrir la marxa, precedir, ser pioner

1. v ser realista, tocar de peus a terra

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure venir

1. v allunyar-se, anar amunt i avall, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar

1. v alienar-se, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, fugir del cap, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

3. v desmemoriar-se, perdre la memòria, tenir una memòria de mosquit

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, eixir a la llum, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, ensenyar la pota, llevar el vel, llevar la careta, obrir els ulls, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, sortir a la llum, tocar la cama del mal, traure a la llum, traure la pota, treure a la llum, treure la pota

2. v clarejar, destapar-se, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, espletar, manifestar-se, mostrar-se, reflectir-se, revelar-se, transparentar-se, traslluir-se ‖ ANTÒNIMS: amagar

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tretze són tretze

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, vull dir

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v amenaçar, anunciar, augurar, donar senyals, indicar, predir, prefigurar, presagiar, profetitzar, pronosticar, vaticinar, profetar (antic)

1. v (ser pobre) anar blau, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v barquejar, bordejar, circumnavegar, córrer la mar, costejar, costerejar, embarcar, emmarar-se, engolfar-se, ennavegar-se, fer cabotatge, fer un creuer, forejar, navegar, orsar, orsejar, reembarcar, sallar, singlar, terrejar, tripular, velejar, vorejar

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, peti qui peti, tant sí com no

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc estar en un compromís, estar en un destret, veure’s negre, veure’s verd

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a pastar fang

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, sense alè

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no trau cap, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v anar a la seva, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida

1. v anar-se’n la perola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la bola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar

1. v (una malaltia) alleujar-se, curar-se, guarir-se, millorar, posar-se bo, recobrar-se, recuperar-se, refer-se, remetre, restablir-se, revenir, sanar

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v pagar amb la mateixa moneda, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar errat, anar errat de comptes, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir la lliçó del bacó, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. conj en la mesura que, en quant, en tant que

2. conj en la mesura que, tant com

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc anar d’Herodes a Pilat, fer gestions infructuoses

1. loc tot això que, tot allò que, tot el que, tot quant

1. v anar-se’n a la merda (col·loquial), anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v anar de boca de tothom, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. v desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir quants en fan quinze, dir quatre mots

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, vist que

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. v (ser ric) abillar-la, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar errat, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir el nom del porc, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a la que salta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure de gairó, vigilar

1. v anar arrere com els crancs, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, culpabilitzar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desabonar, desacreditar, desaprovar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, estirar les orelles, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar en solfa, recriminar, renyar, reprovar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú), perdre el control

1. loc digues-li atxa, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v arribar als anissos, fer salat, fer tard, tardar

1. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v anar de boca en boca, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar vent en popa, rutllar

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. adv injustificadament, sense més ni més, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. loc anar com una pilota, fer gestions infructuoses

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig

1. loc trobar escarment, trobar sabata de son peu

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. v eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, sortir amb un ciri trencat, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir-ne una de fresca, dir quatre mots

1. v anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. v anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, igual que

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. n la gota que fa vessar el got

1. n (sentit figurat) atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, cercle viciós, cul-de-sac

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

2. v dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v anticipar-se, curar-se en salut, prevenir, ser previsor

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. n el que faltava per al duro

1. v abominar, anatematitzar, avorrir, condemnar, desaprovar, detestar, dur a l’ull, estar confitat, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, execrar, maleir, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, odiar, reprovar, repudiar, tenir aversió, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir quimera ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi, saltar d’una cosa a l’altra

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena